Història de l’Ateneu

Article extret del web “Història local i altres reflexions“, de la historiadora Lourdes Plans 


Des del darrer terç del XIX, a tot Catalunya els ateneus van ser un dels models d’entitats creades per difondre tant la cultura com la política. De manera que es van convertir en uns importants focus de catalanització i de culturització. No es limitaven a la reproducció cultural, sinó que en fomentaven la creació, amb conferències, tertúlies i vetllades literario-musicals amb gran èxit d’assistència i, també, de manera més ambiciosa i alhora personalitzada, amb les publicacions periòdiques i les convocatòries de certàmens literaris. Van protagonitzar aquest moviment les classes populars i mitjanes. Les classes altes es limitaven a assumir un paper de mecenatge o de paraigua protector contra els embats del poder polític. En general, els sectors més conservadors desconfiaven de les campanyes de cultura popular que eren sostingudes per un sector políticament menys dretà i, pertanyent a les professions liberals. Els ateneus obrers, per la seva banda, gaudien del suport, si més no moral, de les forces republicanes moderades i l’origen dels més populars es trobava en les tertúlies, fet que comportà que el cafè tingués un protagonisme clau en la futura vida de les societats.

L’entrada als ateneus era reservada als homes. Només en diades determinades -durant la celebració d’un ball o d’una representació teatral, per exemple- es permetia la presència femenina, això sí, sempre acompanyada de la figura protectora de l’espòs, pare o germà.

En el cas terrassenc la presència obrera a l’Ateneu no va ser gens rellevant. Si que va ser una societat, fruit d’una tertúlia –la d’en Soler i Palet- i filla dels professionals liberals de la ciutat.

Joaquim_Marinel·lo_i_Bosch_(1907)

Procedència: ca.wikipedia.org

L‘Ateneu Terrassenc es va fundar el 23 d’agost de l’any 1879 amb el nom d’Ateneu Lliure. El primer president va ser el polític republicà Joaquim Marinel·lo i Bosch, qui va fer compatible la seva activitat política -seria alcalde de la ciutat, durant el període 1883-1885-, i professional, amb reiterades incursions en el camp de la literatura.

En el moment de la seva fundació comptava amb 50 socis. En l‘article primer dels seus Estatuts trobem la declaració de principis de la nova entitat: “el Ateneo es una sociedad puramente instructiva, cuyo principal objeto consiste en fomentar la ilustración, propagándola por todos los medios que estén a su alcance“.

L‘any 1883 l‘industrial liberal Isidre Torres i Falguera ocupà la presidència de l‘Ateneu. La societat va arribar a tenir 310 socis i les seves activitats més freqüents van ser les festes literàries i musicals, les conferències, les representacions teatrals i la inauguració, l‘octubre de 1884, de les escoles de primer ensenyament i de dibuix i teoria dels teixits. Per problemes amb les autoritats locals –poc partidàries de la seva denominació, no així de les seves actuacions-, s‘acordà el canvi de nom.

Josep Soler i Palet

Procedència: www.enciclopedia.cat

A partir de 1888, i fins a la seva dissolució deu anys més tard, l‘Ateneu Terrassenc va viure anys d‘esplendor. Els membres del Centre Artístic s‘incorporaren a l‘Ateneu i un nou president, Josep Soler i Palet, va esdevenir l‘ànima de l‘associació. Nomenat president el 1890, aquell mateix any organitzà el primer certamen literari a Terrassa, també aconseguí una nova seu i van augmentar els socis fins a 530. L’arribada de Soler i Palet i el foment del catalanisme des d’aquella agrupació va ser motiu de discrepàncies.

Les diferències de criteri respecte a la seva gestió, més que els problemes econòmics en foren la causa i van provocar el seu tancament, el 1898. Un any més tard, l’Ajuntament acordà adquirir el mobiliari i el material de l’Escola de l’Ateneu, a fi de crear una escola municipal nocturna gratuïta per a obrers.

Si l’Ateneu va ser una societat amb una gran incidència entre les classes mitjanes de la ciutat, l’alternativa obrera i republicana o sigui la Casa del Poble, no es va fer esperar gaire.

 

Bibliografia:

Lourdes Plans i Campderrós. La vida cultural i recreativa a la Terrassa d’ahir, 1875-1931. Terrassa, Fundació Torre del Palau, 2000.